La Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats ha aprovat la proposició de llei 3/2004 sobre morositat en les operacions comercials. Aquesta, proposa el pagament de les factures del sector públic a 30 dies i de les empreses a 60 dies, eliminant la possibilitat de que les companyies pactin un termini més ampli amb els seus proveïdors. Això no obstant, la llei estableix un període d’adaptació considerablement llarg.

L'Administració pública pagarà a 30 dies en 2013 i les empreses privades ho faran a 60 dies, tret del sector de l’alimentació i els productes peribles que estaran obligats a pagar en 30 dies en tots els casos.

La Llei de morositat estableix un període transitori perquè les administracions públiques redueixin el seu límit de pagament, que s’estén fins el 2013, amb una escala de 50 dies per a aquest any, 50 per al 2011, 45 per al 2012 i 30 dies des de l’u de gener de 2013.

El període transitori per a les empreses també s’estén fins el 2013, de tal manera que des de la entrada en vigor de la llei i durant el 2011 el termini serà de 85 dies, de 75 el 2012 i de 60 dies el 2013. El Govern, a més, haurà de modificar la Llei de Contractes del Sector públic.

Amb aquesta mesura s’evitarà que les pimes financin el dèficit públic de les Administracions Públiques i permetrà injectar dins del teixit de les pimes uns 6.400 milions, segons dades de la Plataforma de la Morositat.

En el text aprovat s’han suprimit les clàusules del pacte entre les parts, de manera que els límits fixats són iguals per a tothom, sigui quin sigui el seu sector o el seu volum de facturació. Igualment, es declaren nul·les totes les clàusules dels contractes que contradiguin la norma o que puguin ser considerades com a abusives. També està previst crear un nou procediment judicial de reclamació en el cas de les administracions públiques i un observatori de morositat depenen del Ministeri d’Indústria.


Font: CECOT

S'incorpora una part significativa de les mesures contemplades en l'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball

El passat divendres 19 de març, el Consell de Ministres va aprovar un Reial Decret pel qual es modifiquen tres reials decrets relacionats amb la prevenció de riscos laborals en el sector de la construcció, normativa que va ser publicada ahir dimarts 23 en el BOE.

En concret, la norma aprovada modifica: el RD 39/1997, de 17 de gener, pel qual es va aprovar el Reglament dels Serveis de Prevenció; el RD 1109/2007, de 24 d'agost, pel qual es desenvolupava la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, i el RD 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'establien les disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció.

Amb aquesta decisió es pretén contribuir a millorar les condicions de seguretat i salut laboral dels treballadors al permetre a moltes Pimes optimitzar els seus recursos de cara a la gestió, ja que per a l'empresari serà més fàcil detectar els riscos, avaluar-los i determinar les mesures preventives correctes.

Així mateix, els serveis de prevenció assumeixen un paper molt més eficaç, al costat de les empreses, en la seva contribució a la millora constant de les condicions de treball.

D'aquesta manera, s'incorpora a l'ordenament laboral espanyol una part molt significativa de les mesures contemplades en la 'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2007-2012', mentre es procedeix a l'adaptació reglamentària de les modificacions legislatives introduïdes per la Llei de 22 de desembre de 2009.

La norma modifica tres reials decrets, encara que majoritàriament se centra en el que modifica aspectes del Reglament dels Serveis de Prevenció amb l'objectiu de facilitar a les empreses, especialment a les Pimes, el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals, sense minvar els nivells de protecció dels treballadors, mitjançant diverses actuacions com la simplificació de documentació, l'exempció d'auditories i l'ampliació d'empreses en les quals l'empresari s'impliqui personalment per a prevenir riscos.

Així mateix, s'espera potenciar la millora de la qualitat i eficàcia dels serveis de prevenció per a posar en valor l'actuació dels mateixos al definir millor i de manera més completa l'índole de les activitats preventives que han de desplegar cap a empreses i treballadors.

Accés Reial Decret


Font: Europa Press

El passat 24 de febrer es va publicar, en el Butlletí Oficial de l'Estat, l'Acta subscrita per la Comissió Paritària del Conveni General del Sector de la Construcció en la qual es contenen els acords sobre modificació de determinats articles del citat conveni, així com sobre el procediment per a l'homologació d'activitats formatives en matèria de prevenció de riscos laborals.

El Conveni General del Sector de la Construcció estableix una sèrie de disposicions respecte de la formació en matèria preventiva, raó per la qual es va publicar un procediment per a l'homologació de les activitats formatives. Havent passat més d'un any de la seva aplicació, s'aprova el reglament de condicions per al manteniment de l'homologació d'activitats formatives en matèria de prevenció de riscos laborals, a fi de clarificar i especificar els requisits exigibles.

D'altra banda, l'Acta de la Comissió Paritària aprova la modificació de certs articles del conveni, respecte dels requisits dels beneficiaris i la documentació requerida per a l'obtenció de la Targeta Professional de la Construcció (TPC).

En aquest sentit, s'acorda ampliar de dotze a trenta-sis mesos el període marc en el qual els treballadors aturats han d'estar donats d'alta, en empreses de l'àmbit del conveni, per a ser considerats beneficiaris de la TPC. A més, s'amplia el termini per a la presentació de l'informe de vida laboral necessari per a sol·licitar la TPC, que passa a ser de 90 dies.

Consultar BOE

L'empresa contractant no és responsable de l'accident laboral que es produeix a les seves instal·lacions -i sense que hagués previst mesures de prevenció de riscos- si el treballador subcontractat pertany a una companyia d'un altre sector.

Així ho estima el Tribunal Suprem (TS), en Sala General, en una sentència notificada el passat 10 de febrer que unifica doctrina i revoca una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que va condemnar solidàriament a l'empresari contractant, del sector del cristall, i al subcontractat, de la construcció, a cobrir un recàrrec del 50% de les prestacions d'incapacitat permanent del treballador.

Els fets pertoquen a un treballador amb categoria professional de peó, que treballava, amb només 15 dies d'antiguitat, en la demolició d'unes instal·lacions de la més important empresa mundial de fabricació de vidre. No havia rebut formació, desconeixia el seu treball i, a més, l'empresari va incomplir la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

El treballador manipulava una màquina per la qual no estava qualificat, i transportava bigues de ferro de 4 metres de llarg i 200 quilograms de pes, ajudat d'una grua que no estava degudament ancorada. Això va motivar la desestabilització de l'aparell, el seu venciment, el lliscament de la ploma i la caiguda del pilar de ferro al sòl, amb un fort cop que va atrapar l'empleat entre la biga i la màquina. Les seqüeles li van suposar fractures D7 i L4 i afectació dels 3 murs vertebrals, entre d'altres danys.

Llavors, l'accidentat va demandar a les entitats gestores de la Seguretat Social, a la seva empresa i a la contractant principal. Pretenia que responguessin solidàriament del màxim recàrrec (el 50%) de les prestacions d'incapacitat permanent reconeguda.

El Jutjat del Social número 29 de Madrid va desestimar la seva demanda per no apreciar relació de causalitat entre l'accident i la falta de mesures de seguretat del contractista ni del contractant principal. No obstant això, el TSJM la va revocar i va condemnar solidàriament a ambdós empresaris a un recàrrec del 50% de les prestacions d'invalidesa de l'accidentat.

La sentència del TSJM va ser recorreguda en cassació per a la unificació de doctrina per ambdues codemandades davant el Suprem. La sentència de cassació absol a l'empresa principal i manté la condemna a la subcontratada.

L'empresa vidriera invoca que una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura de 19 de maig de 2005 contradiu la del TSJM. En un cas similar, el Tribunal Superior d'Extremadura va absoldre a l'empresa principal i va declarar que el recàrrec de les prestacions requeia directament sobre l'empresari infractor.

El TS recorda que l'article 123 de la Llei General de la Seguretat Social, que estableix l'increment de les prestacions derivades d'accident de treball quan "no s'hagin observat les mesures generals o particulars de seguretat i higiene en el treball, o les elementals de salubritat o les d'adequació personal a cada treball, tenint en compte les característiques [...] del treballador". Aquest article també limita el camp de l'efecte del recàrrec a "l'empresari infractor".

I l'aplicació dels principis de descentralització productiva es troba en l'article 24.3 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i en l'article 42.2 del Text refós de la Llei de Faltes i Sancions en l'ordre Laboral, que fixen la responsabilitat solidària amb els contractistes i subcontractistes de l'empresari principal quan l'accident, en obres i serveis de la seva activitat, es produeix en el seu centre de treball.

D'aquesta forma, l'obligació de vigilància de l'empresari principal del compliment dels deures del contractista en seguretat se cenyeix a obres i serveis de la seva pròpia activitat, i "en general, quan les labors del contractista es realitzin en el seu centre de treball". Però el TS conclou que "no es pot entendre" que estiguem en el supòsit de centre de treball que estableix l'article 15 de l'Estatut dels Treballadors, "instal·lacions pròpies de l'empresa principal que està obligada a la seva conservació a fi d'evitar danys o accidents que la seva deterioració pogués ocasionar".

En aquest cas, "la recurrent era titular de la nau la demolició de la qual s'havia acordat però, precisament perquè es procedia al desmuntatge, l'empresa principal no realitzava activitat alguna, cedint les seves obligacions de vigilància de les labors encomanades al contractista. Finalment, el TS resol que "el centre de treball no formava part en aquest moment de les instal·lacions de l'empresa principal".

La naturalesa del centre de treball, a debat

El Tribunal Suprem recorre a diverses sentències de la mateixa Sala per a determinar que les obres de demolició del contractista no corresponien a la pròpia activitat de l'empresa vidriera i suposa que "la seva pròpia activitat" són totes aquelles tasques inherents en el seu procés productiu. Quant a la naturalesa del centre de treball, l'Alt Tribunal recorda la seva sentència (recurs 1178/1991) que va descartar l'aplicació de l'article 15 de l'Estatut dels Treballadors com a unitat productiva amb organització específica que s'ha donat d'alta davant l'autoritat laboral i que va equiparar les instal·lacions que l'empresari havia de vigilar, un pal de línia elèctrica, amb la idea de centre de treball. No és aquest el cas de la vidriera titular de la nau que ha acordat la seva demolició.


Font: Expansión

SICUR, que s'ha celebrat a Madrid entre els dies 2 i 5 de març, es l'esdeveniment professional més destacat dels que es celebren a Espanya en el món  de la seguretat. Reuneix el sector de la Seguretat en un enfoc integral: la seguretat en el treball, la protecció davant  les agressions, davant del foc  i  en qualsevol situació d'emergència i la prevenció davant dels diferents riscos, una cita amb la segurietat tant pública com privada, en la seva més àmplia definició. SICUR és el punt de trobada amb la innovació, els nous productes i agents del mercat.

 

 

La Plataforma Tecnológica Española de Seguridad Industrial (PESI) és una associació liderada per la indústria que té el recolzament de les diferents Administracions. El seu objectiu és involucrar a les empreses, els Centres Tecnològics i les Universitats en programes de I+D d'àmbit europeu o nacional en matèria de seguritat industrial, aportant les seves pròpies singularitats en la definició de la seva Agenda Estratègica d'Investigació, estructura de gestió i desplegament operacional.

 

 

L'objectiu fonamental de PESI és proporcionar una visió global i integradora de la seguretat industrial que permeti planificar, promoure i impulsar les activitats de recerca, desenvolupaments tecnològic i innovació (R+D+i). Les seves tasques de treball són:
 

· La seguretat dels productes i instal·lacions
· La seguretat i la salut en el treball
· La seguretat mediambiental
· La seguretat patrimonial de l'empresa
 

PrevenControl és soci fundador de la Plataforma Tecnológica Española de Seguridad Industrial (PESI).

L’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) i PrevenControl van signar el passat 1 de març un conveni segons el qual PrevenControl passa a ser membre protector de l’IDES.

Per a l’IDES és important incorporar membres protectors com PrevenControl, ja que així guanya independència, aprofundeix en el coneixement dels agents i les tendències del sector i obté, en conseqüència, una visió més global de la seguretat. Al mateix temps, esdevé una plataforma neutra on els diferents agents es poden trobar per debatre temes comuns.

 

PrevenControl, per la seva part, té interès en projectar el seu lideratge i la seva experiència tant en el camp de la inspecció tècnica de vehicles com en l'àmbit de la seguretat en totes les seves vessants. Per això dona suport a l’IDES perquè pugui continuar la seva tasca de conscienciació i millora de la seguretat en el nostre país.

Els membres protectors de l'IDES són persones, empreses, institucions, i entitats cíviques, culturals i de tota mena que fan aportacions econòmiques anuals pel tal que l'insititut pugui mantenir les seves línies de treball: l’Observatori del Risc, el Fòrum de la Seguretat i els estudis tècnics. A la web www.seguretat.org trobareu informació detallada sobre tots aquests projectes.

L'IDES és una fundació privada creada l'any 1998 pel Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) i el Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC). El seu objectiu és contribuir a crear una nova cultura de la seguretat al nostre país, partint del convenciment que el creixement econòmic produeix també efectes no desitjats que cal tenir en compte si es vol assolir un desenvolupament socialment sostenible.

Els principis que regeixen l'IDES són la independència, la pluralitat, la multidisciplinarietat, el treball en xarxa, la proactivitat i la transparència informativa, i s'articulen en tres eixos bàsics:
 

· Servei públic. L’IDES desenvolupa eines per a l’anàlisi i difusió de la seguretat entre els professionals i la societat en general. Les principals són la publicació dels informes anuals de l'Observatori del Risc, i l’anàlisi i el debat en el marc del Fòrum de la Seguretat.

· Recerca. La fundació desplega diferents línies de recerca que es tradueixen en el desenvolupament de productes, activitats i eines d’abast tècnic per als diferents col•lectius professionals.

· Comunicació. El web www.seguretat.org vol ser un espai de participació i difusió del know-how sobre seguretat. Ofereix informació i materials desenvolupats per l’IDES per ajudar en la seva tasca habitual els usuaris que el visiten.

El dilluns 1 de març es va fer efectiu el traspàs de la Inspecció de Treball a la Generalitat, en compliment de l’Estatut. Amb aquest traspàs Catalunya es converteix en la primera comunitat autònoma que assumeix plenes competències -funcionals i orgàniques- en matèria d’inspecció laboral.

Amb la conclusió d’aquest traspàs el Departament de Treball ha completat l’assumpció de les noves competències que inclou el nou Estatut en l’àmbit laboral: la de la concessió dels permisos inicials de treball a estrangers –que es va fer efectiu l’octubre passat- i el de la Inspecció de Treball, que s’ha formalitzat avui.

A partir d’ara la Inspecció de Treball depèn tant funcionalment com orgànicament de la Generalitat, que podrà dirigir el servei de la manera que consideri més adient per garantir el compliment efectiu de la normativa laboral a Catalunya.

Les competències que exercirà la Generalitat són bàsicament la vigilància i control del compliment de les lleis, els reglaments i les clàusules normatives dels convenis col·lectius pel que fa a:

1. Ordenació del treball i relacions sindicals
2. Prevenció de riscos laborals
3. Ocupació i migracions, que inclou qüestions relacionades amb l’accés al treball, la immigració i el treball d’estrangers, així com la formació professional ocupacional i contínua i les empreses de treball temporal, entre d’altres

A més, la Inspecció fa funcions d’assistència tècnica adreçada tant a treballadors i a empreses, com a administracions públiques. Així mateix, emetrà els informes que sol·licitin els òrgans judicials en l’àmbit de les seves funcions i competències (en casos d’accidents de treball, entre d’altres).

Finalment, la Inspecció també duu a terme actuacions de conciliació i mediació en conflictes i vagues, sempre que ho acceptin les parts, i arbitra en els mateixos casos, a petició de les parts o d’un tercer.

Un total de 249 llocs de treball s’integren a la Generalitat de Catalunya

La nova competència suposa el traspàs a l’administració catalana de 249 llocs de treball (95 llocs d’inspectors de Treball i Seguretat Social, 55 de subinspectors d’Ocupació i Seguretat Social i 99 de personal administratiu i de serveis).

Finalment, la Generalitat i l’Estat comparteixen l’ús de les actuals seus de la Inspecció de Treball a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. El traspàs té un cost efectiu d’11,9 milions d’euros anuals, que s’assumirà amb fons transferits per l’Administració General de l’Estat.

L’acord de traspàs garanteix l'ingrés únic als cossos d’inspectors i subinspectors i la mobilitat geogràfica a tot l’Estat. Pel que fa als processos de selecció i formació, la Generalitat tindrà una destacada participació impartint a Catalunya conjuntament amb la Administració de l’Estat un 20% del cursos de la formació inicial i en la determinació sobre les proves d’accés. En cas de places vacants, la Generalitat podrà convocar els concursos interns de trasllat dins l’àmbit de Catalunya.

Consorci amb l’Estat una fórmula innovadora per garantir la cooperació

L’acord de traspàs preveu que abans de l’1 de maig es constitueixi el Consorci de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya, en el que és una fórmula innovadora per a coordinar ambdues administracions per gestionar serveis d’aquestes característiques.

El Consorci estarà format per l’Administració General de l’Estat i l’Administració de la Generalitat, presidit per la consellera de Treball. El seu objectiu serà garantir la prestació coordinada del servei públic de la Inspecció de Treball que ara dependrà totalment de la Generalitat, i el de la Inspecció de la Seguretat Social, que continua depenent de l’Estat.

El Consorci garantirà la cooperació i coordinació del Sistema de la Inspecció de Treball i Seguretat Social al territori de Catalunya, l’exercici eficaç de la funció inspectora i de les seves actuacions en l’ordre social, integrarà els plans de la Inspecció i acordarà plans comuns.

Els inspectors i subinspectors podran actuar en matèries que són competència d’una Administració diferent a de la seva dependència orgànica per evitar dobles inspeccions. Per tant, si un inspector de la Generalitat detecta una anomalia en qüestions de Seguretat Social, per exemple, podrà aixecar actes en aquesta matèria i un inspector de l’Administració de l’Estat podrà aixecar actes de prevenció de riscos laborals, si bé la resolució de la possible sanció correspondrà a l’administració competent en cada matèria.

El Consorci tindrà un servei comú d’informació i atenció a la ciutadania per a la presentació d’escrits, denúncies, peticions o altres documents relacionats amb la Inspecció.

El personal i els béns traspassats s’integraran en la futura Agència Catalana de la Inspecció de Treball

Actualment està en tramitació al Parlament la Llei de creació de l’Agència Catalana de la Inspecció de Treball (ACIT). L’Agència serà l’organització pròpia de la Generalitat per a la Inspecció de Treball de Catalunya.

A l’Agència també s’integraran els membres del futur Cos de Subinspectors de Seguretat i Salut Laboral, que crearà la Generalitat per reforçar la vigilància i el control en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals.

De forma transitòria mentre s’acaba de tramitar aquesta Llei, el Govern crearà una Direcció General de la Inspecció de Treball, adscrita al Departament, on s’integraran el personal i els recursos materials traspassats.


Font: Departament de Treball - Generalitat de Catalunya