Un estudi de l'Instituto Riojano de Salud Laboral (IRSAL) determina que la inversió mitja en prevenció de riscos laborals és trenta vegades menor que el cost de l'accident de treball, segons ha afirmat el conseller d'Indústria, Innovació i Ocupació, Javier Erro.

Erro i la directora general de Treball, Concepción Arruga, han presentat avui, en una roda informativa, els resultats d'aquest segon estudi sobre els costos laborals dels accidents de treball i els de prevenció.

Aquest estudi, elaborat entre 2006 i 2007 amb una mostra de 525 accidents de treball de 179 empreses riojanas, assenyala que el cost total mitjà d'un accident lleu és de 732 euros i el cost de la seva prevenció es fixa en 47; i, en el cas dels greus, molt greus o mortals és de 24.828 i 517, respectivament.

"Això significa que els accidents de major gravetat suposen un cost total gairebé 34 vegades superior al dels accidents lleus, degut, principalment, al major nombre de dies de baixa que incrementen els costos de personal i als majors costos de les sancions administratives, recàrrecs de prestacions o sentències judicials", ha subratllat.

A més, ha afegit, si es consideren els costos mitjos d'un accident, aquests arribarien als 2.440 euros, mentre que les despeses en prevenció ascendirien a vuitanta euros.

Erro ha insistit que el cost econòmic mitjà que origina un accident laboral és trenta vegades major al cost de les mesures preventives que ho haguessin pogut evitar i aquesta proporció és de 48 vegades en el cas dels accidents greus, molt greus i mortals.

Si es té en compte el sector d'activitat, el cost d'un accident lleu és superior al cost de les mesures preventives que haguessin pogut evitar aquest en 16 vegades en serveis i en construcció; en quinze en indústria i en 22 en agricultura. Si es consideren els accidents més greus, aquesta proporció és de 28 en el sector d'indústria; de 160 en construcció i de 229 en serveis.

L'estudi ha quantificat aquests costos amb la finalitat de conscienciar i sensibilitzar a les empreses sobre la importància de la prevenció de riscos laborals per acabar amb la sinistralitat laboral.

Un altre dels seus objectius és facilitar a les empreses una eina que els permeti efectuar, d'una forma sistemàtica, una estimació dels costos econòmics que incorren quan es produeix un accident de treball.

Les dades del conseller indiquen que les xifres de sinistralitat laboral han disminuït a La Rioja, pel que creu que "estem en el bon camí", però ha advocat per continuar amb el treball de sensibilització i conscienciació en aquesta matèria.

Font: Lex nova

El Consell de Ministres ha aprovat a proposta del ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, un projecte de Real decret pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006 reguladora de la subcontractació en el Sector de la Construcció.

La modificació de la norma és merament tècnica i té per objecte permetre la utilització de sistemes de signatura electrònica automatitzada amb la finalitat d'agilitar alguns procediments administratius relacionats amb el Registre d'Empreses Acreditades en el sector de la construcció, com els relatius a l'emissió de certificacions.

L'aprovació del projecte garanteix una resposta immediata als empresaris que contracten, que obtindran els certificats d'inscripció de forma automàtica, el que afavorirà la seguretat jurídica de les empreses, la simplicitat en les seves càrregues administratives i una major fluïdesa en el tràfic jurídic.

A més, manté el nivell de seguretat proporcionat als treballadors i permet agilitar la tasca encomanada a les Comunitats Autònomes, titulars dels Registres, automatitzant tràmits com les sol•licituds de certificacions d'inscripció de les empreses.

Font: Ministeri de Treball i Immigració

El Pla incorpora els plans i objectius de l'Administració General de l'Estat i de les Comunitats Autònomes en quatre àrees: prevenció de riscos laborals, ocupació i relacions laborals, Seguretat Social, i economia irregular i treball d'estrangers.

A més de les actuacions agrupades en les diferents àrees existeixen una sèrie de programes, d'abast general, derivats d'acords del Govern o de normatives, entre els quals es troba un específic que té com a objectiu la verificació del compliment de les obligacions contingudes en la Llei reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció.

Un altre dels programes s'ocupa de la comprovació del compliment de les obligacions establertes en la Llei d'Igualtat, pel qual s'han previst un total de 3.000 actuacions a empreses a tota Espanya. També existeixen actuacions relatives al Pla del sector del transport per carretera i al Pla d'actuacions en el sector pesquer. En el marc d'aquest últim es realitzaran unes 300 inspeccions a bucs de pesca a tota Espanya.

Llegir notícia completa

Font: Fundación Laboral de la construcción

Els accidents laborals amb baixa van disminuir un onze per cent en el Vallès Occidental el 2008 respecte a l'exercici anterior, segons fonts de la conselleria de Treball de la Generalitat. La dada ve a confirmar la caiguda de la sinistralitat que es va reprendre el 2007 (-0,1 per cent) i deixa el mal comportament de 2006 (+ nou per cent) com un mer parèntesi. En el període 2002-2005, el descens dels accidents va ser la tònica general. Ara, s'ha confirmat que el descens es reprèn amb més força, segurament ajudat per la menor activitat laboral a causa de la forta crisi que travessa el país. 2008 va finalitzar amb 19.503 accidents laborals amb baixa, la xifra més baixa dels últims onze anys.

Cal remuntar-se a 1997 per a trobar un volum menor: 18.080 sinistres. En la crisi postolímpica ja va ocórrer una mica similar. Al 1993, la sinistralitat va caure un 21,5 per cent respecte a l'any anterior (14.758 accidents enfront de 18.815). El descens es va perllongar fins a 1995. Durant 2008, es van registrar quinze defuncions en el treball (per setze de l'any anterior), que es van repartir de forma pràcticament equitativa entre els diferents sectors (cinc en la indústria, quatre en la construcció i sis en els serveis). En conjunt, els accidents van baixar en tots els sectors i categories, excepte els greus, que van experimentar un alça del tretze per cent (152 enfront dels 134 d'un any enrere).

Llegir notícia completa

Font: Diari Terrassa