El secretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, va assegurar ahir que les empreses que tinguin entre 200 o 250 treballadors fins a 500 podran estalviar-se el pròxim any els costos impositius que es cobren per la gestió que porten a terme les mútues de treball en cas d'accident i malaltia.

Durant la clausura d'una trobada sobre prevenció de riscos laborals celebrada a Madrid, Granato va explicar que els costos d'aquest tipus de gestió suposen el 3% del total de la cotització per prestacions socials per a les companyies. Aquesta política s'ampliarà en els pròxims anys 'fins a arribar a totes les petites i mitjanes empreses'.

Granado va defensar que aquesta mesura -que ja s'aplica a les empreses amb més de 500 treballadors- persegueix disminuir 'els costos administratius' per a les empreses com a conseqüència de les 'malalties i accidents laborals', i va afirmar que l'exempció d'aquest pagament als gestors, en aquest cas a les asseguradores i mútues, redundarà en una 'bonificació pels empresaris'.

Font: Cinco días

La Seguretat Social va fer ahir un pas més en el control que realitza des de fa anys sobre les mútues d'accidents de treball i malalties professionals. El Govern té a punt un decret, que preveu aprovar abans de final d'any, que obligarà les empreses que són clients d'aquestes entitats a subscriure-hi un contracte per un mínim de quatre anys. L'objectiu és eliminar les males pràctiques que es produeixen a causa de la guerra de preus entre les mútues.
El director general d'Ordenació de la Seguretat Social, Miguel Ángel Díaz Peña, entén que és necessari "estabilitzar el sector i eradicar certes actuacions il.lícites provocades per l'afany de captar clients o retenir-los". Segons va explicar aquest alt càrrec del Ministeri de Treball, hi ha empreses que pressionen la seva mútua perquè els ofereixi més bones condicions. També hi ha despatxos o gestores que "tenen una motxilla de petites empreses que fan migrar d'una mútua a una altra com en una subhasta", comenta.
En altres ocasions el Seguro ha detectat que les entitats posseeixen verdaderes xarxes comercials per buscar clients, una pràctica qualificada com a falta molt greu en el reglament de col.laboració de les mútues amb la Seguretat Social ja que no poden gastar ingressos de les cotitzacions per pagar activitats de mediació o captació de clients.

Inversions perdudes
"Fins i tot s'ha donat el cas que una gran empresa obliga una entitat a aixecar un centre assistencial a prop de la seva seu social i després, al cap d'un temps, se'n va a una altra mútua i, per tant, la inversió es perd", es va lamentar Díaz Peña. La Seguretat Social sap que obligar una empresa perquè es quedi quatre anys en una mútua pot espantar alguns i, per aquest motiu, la norma serà temporal i obrirà la possibilitat de tornar a la situació actual quan s'analitzi el resultat de l'experiència.
El contracte es podrà trencar en qualsevol moment quan el servei que ofereix la mútua sigui dolent, amb l'obligació de comunicar el canvi al ministeri. "Ni les mútues ni els clients han de veure aquesta mesura com una restricció de la llibertat --a Alemanya les empreses no es poden canviar mai-- sinó com una mesura per introduir tranquil.litat en el sector", va comentar Díaz Peña. Al director general no se li escapa que les empreses aniran amb molt de compte a l'hora de contractar durant quatre anys una mútua que no proporcioni les garanties de servei i, per aquesta raó, moltes petites entitats poden quedar tocades amb aquesta mesura. El decret està en fase d'informació a la patronal CEOE, que té certes reticències perquè hi ha mútues que prefereixen seguir competint.

"Bonus-Malus"
Abans de final d'any també veurà la llum el sistema bonus-malus que va anunciar l'exministre de Treball Jesús Caldera per prevenir riscos laborals. El projecte persegueix bonificar les quotes socials de les empreses (en un principi fins a un 10%) que realitzen una bona tasca de prevenció de riscos laborals i penalitzar (fins a un 20% més en les cotitzacions) les que incompleixen la normativa. Però el decret s'ha endarrerit perquè al Seguro no li sortien els comptes, era massa car de posar en marxa, encara que es pretén finançar amb els excedents de les mútues. Possiblement el Govern situï el llistó més alt i només bonifiqui les empreses amb una prevenció per sobre de la mitjana.

Font: El Periódico de Catalunya

Catalunya va tornar a ser la comunitat autònoma més castigada quant a accidents laborals, ja que va registrar 110.955 baixes derivades d'accident fins a l'agost, dels quals 96 van resultar mortals, segons dades del Ministeri de Treball i Immigració. Li segueixen Andalusia, amb 110.234 sinistres i 129 morts; Madrid (94.705 accidents, 96 morts), i la Comunitat Valenciana (60.477 accidents, 63 morts).

A Espanya, un total de 767 treballadors van morir en accident laboral durant els vuit primers mesos de l'any, nou menys que un any abans. D'aquest total, 586 van perdre la vida en el seu lloc de treball i 181 van morir en el trajecte de la seva casa al treball o viceversa (accidents in itinere).

En conjunt, en els vuit primers mesos es van registrar 576.914 accidents amb baixa en jornada de treball i 63.224 sinistres in itinere, a més de 13.175 casos de malalties professionals, dels quals 8.468 van causar baixa en el lloc de treball, el que representa un 11,7% més.

Font: La Vanguardia

A aquest Congrés han concorregut tres-cents vint assistents de totes i cadascuna de les comunitats autònomes. En el panell de les entitats esponsorizadoras es troba Prevencontrol, SA.

Aquest Congrés s'ha plantejat per part de l'entitat convocant com una segona trobada del moviment associatiu prevencionista, dirigit a revisar el full de ruta assenyalada en el primer Congrés, sobre els eixos que han de governar el futur de la prevenció espanyola, així com el paper que han de jugar en el mateix els propis prevencionistes espanyols.

Per enriquir aquest debat, el congrés s'ha estructurat en tres àrees temàtiques, corresponents a cadascun dels tres dies de la seva celebració: el primer dia ha estat dedicat a tractar i debatre sobre les qüestions públiques de la prevenció i la salut laboral a Espanya; el segon, sobre les qüestions científiques i tecnològiques; i el tercer, sobre les qüestions professionals (...)

Llegir notícia completa

Font: AEPSAL