L'objectiu de la iniciativa és conèixer l'abast del problema del consum de substàncies psicotròpiques en sectors com la construcció, envoltats per una autèntica llegenda negra vinculada a l'abundant precarietat laboral, l'excessiva temporalitat i fins a, en ocasions, l'exclusió social.

Que s’ha d'actuar per aquesta via és ja objecte de consens entre el Departament de Treball sempre que hi hagi acord entre els agents socials, els empresaris de la construcció que duen anys insistint en els controls antidopatge i els sindicats, tradicionalment molt reticents a ells. Ara, aquests es mostren oberts a la mesura, però amb una condició addicional a la garantida confidencialitat de les dades i a la ja citada voluntarietat: que no sigui una política aïllada, sinó un ingredient més dintre d'un paquet de mesures que intentin afrontar el conjunt de reptes de la construcció, com una formació insuficient, l'excés de temporalitat i precarietat, la definició de tasques de delegats territorials que fiscalitzin que les mesures de prevenció o les dificultats d'integració dels treballadors immigrants, molt nombrosos en el sector, pel seu desconeixement de l'idioma.

Aquestes mesures es discuteixen a la taula contra la sinistralitat laboral en la construcció de Catalunya, que es va constituir a finals de 2007 per combatre la sinistralitat en aquesta activitat, segons confirmen fonts empresarials, sindicals i de la Generalitat, que volen segellar un pacte aquest juliol per aplicar-lo el més aviat possible.

"No podem fer demagògia amb un tema tan sensible, com ha vingut fent sovint la patronal", opina Narcís Riera, responsable de la Construcció d'UGT de Catalunya, convençut que "no es pot generalitzar" sobre l'excés d'alcohol entre els obrers de la construcció. Asseure's davant l'ordinador del treball amb unes copes de més pot generar sopor, malaptesa o dificultats de concentració. Però la falsa seguretat i la pèrdua de precisió poden tenir conseqüències molt més greus per a un treballador pujat a una bastida, sobretot, si l'empleat manca de formació suficient.

El problema fa anys que s'aborda des dels departaments de Treball i Salut, que al 2002 van signar el Conveni de Prevenció i Tractament de les Drogodependències en l'Àmbit Laboral. "La nostra idea és prevenir, conèixer la realitat. Sobretot, realitzarem campanyes de sensibilització continuada, però també volem estudiar la realitat i objectivar el problema. És en aquest marc en el qual es realitzaran proves pilot voluntàries i del tot confidencials", explica Jaume de Montserrat, sotsdirector general de Seguretat i Salut Laboral de Treball. No està encara definit com es faran els controls, per a no infringir drets constitucionals. "Mai es podrà conèixer la identitat de la persona", subratlla Narcís Riera.

"L'alcohol és un tema tabú. Almenys, ho ha estat fins a ara. Però hem avançat molt en les negociacions i els sindicats accepten que es facin proves pilot perquè es puguin realitzar comprovacions sobre consum de substàncies psicotròpiques", assenyala Rafael Romero, president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), molt crític amb la "focalització exclusiva en l'empresa de la responsabilitat de la lluita contra la sinistralitat laboral" que, al seu judici, es produeix a Catalunya. Així, afegeix, "l'empresa s'esmera més a poder documentar la prevenció de riscos que en aplicar-la. Això no afavoreix un canvi d'actitud del treballador".

Actitud? L'última enquesta sobre causes de sinistralitat laboral de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball va concloure al 2006 que el 47% de víctimes relacionava el seu contratemps amb un "excés de confiança".

"Els qui no vigilen ho fan més per no saber que per no voler. Quan un treballador té informació i formació, és el primer que vetlla per a la seva seguretat. Davant l'excés de confiança, cal intentar no baixar la guàrdia", afegeix Montserrat. "En aquest sector fa falta molta pedagogia. La conscienciació sobre els riscos és una mica nou, i temem que, amb la crisi, les empreses encara inverteixin menys en seguretat", confessa el sindicalista. De la disgregació i desprotecció del sector donen idea dades com aquesta: de 100.000 nous aturats de la construcció, només 7.000 corresponen a acomiadaments col•lectius en un grapat d'empreses. La resta passa per no renovacions de contractes i acomiadaments individuals, diuen els sindicats.

Les últimes dades de sinistralitat, de maig, confirmen un descens dels accidents del 21%, tant en aquest mes com entre gener i maig respecte del mateix període de 2008. La baixada, més accentuada en el cas dels accidents greus (-30% en la dada acumulada), no es va donar, no obstant això, en els mortals: aquest maig es van produir el doble que al maig de 2008, i només hi va haver un 5,2% menys en els primers cinc mesos respecte al mateix període de 2008.


Font: El País