El número de morts a la feina s’ha reduit en 38 persones i els costos salarials de l’accidentalitat en 7 milions d’euros respecte a 2006.

L’any passat 2007 l’índex d’incidència de sinistralitat laboral –nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social- a Catalunya es va reduir en un 3,8%respecte a 2006.

Aquesta reducció de la sinistralitat ha estat particularment notable pel que fa a l’índex d’incidència dels accidents mortals, que ha baixat un 28,5%. En canvi, pel que fa als accidents laborals greus l’índex d’incidència s’ha mantingut pràcticament estable, passant de 45,6 el 2006 a 45,9 l’any passat. Finalment, la incidència d’accidents laborals lleus ha disminuït un 3,8%.

En relació a l’any 2006, quan el nombre d’accidents va registrar un repunt a l’alça, cal dir que l’any 2007 ha suposat el valor mínim pel que fa als índexs d’incidència dels darrers vuit exercicis.

Ampliar notícia

Font: Dept. Treball - Generalitat de Catalunya

Un total de 106 empleats van morir l'any passat a causa d'un sinistre laboral, 37 menys que el 2006. Aquest descens dóna un treva a la Generalitat, que va haver de fer front, amb polèmiques campanyes de conscienciació, a un fort increment de treballadors morts que va fer del 2006 un dels pitjors anys en accidents.
Els 106 morts del 2007 situen l'accidentabilitat a les empreses en un nivell molt similar al del 2005, un exercici en què van morir 102 treballadors. No obstant, al posar en relació aquests accidents amb l'augment de la població ocupada que hi ha hagut en aquests anys baixa la incidència. L'índex dels sinistres mortals va passar de 3,88 morts per cada 100.000 treballadors el 2005 a 5,22 el 2006 i a 3,66 el 2007.
El director general de Relacions Laborals de la Generalitat, Salvador Álvarez, va destacar en el balanç provisional del 2007 fet ahir que, en un context de descens generalitzat, la construcció, un dels sectors amb més sinistres, també ha aconseguit reduir la xifra de morts. El sector va registrar 33 treballadors morts enfront dels 37 del 2006, cosa que suposa un 12% menys. Amb aquesta millora, la construcció redueix la incidència de 13,17 morts per cada 100.000 treballadors a 12,38, una xifra allunyada del màxim dels últims anys del 2004, amb 20 morts per cada 100.000 paletes.

Link a notícia completa

Font: El Periódico (5/1/2008)

La configuració del teixit industrial català, format bàsicament per pimes, el fa idoni per aplicar models de gestió que minimitzin els riscos en el seu abast més ampli. Aquest tipus de gestió, que es coneix com a seguretat  integral, està entrant progressivament a les pimes i microempreses i ho fa amb una exitosa posada en pràctica.

Els treballadors també tenen obligacions en matèria de salut i seguretat laboral. La Sala social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha ratificat la decisió de l'empresa Win, SA, d'acomiadar a un dels seus empleats per saltar-se reiteradament les mesures de seguretat en una obra en la qual prestava els seus serveis.

La sentència, dictada a finals del passat Juliol, corregeix al tribunal de primera instància que a l'octubre de 2006 va declarar improcedent l'acomiadament, i marca un punt d'inflexió en la interpretació judicial de la legislació en aquesta matèria (la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i, en aquest cas, el conveni de construcció de Biscaia).

Encara que la llei atribueixi a l'empresari la responsabilitat de complir i fer complir la normativa de seguretat, el Tribunal Superior de Justícia interpreta que la desatenció per part dels empleats té també conseqüències. En aquest cas, l'acomiadament del treballador J. M. A. M., per incomplir reiteradament -dues vegades en el semestre, segons el conveni de la construcció de Biscaia- les mesures de seguretat a la seva disposició.

En la sentència, a la qual ha tingut accés aquest diari, la sala legitima a les empreses per a adoptar aquesta decisió per "les greus conseqüències que vénen aparellades a la producció d'un accident de treball, si és que el mateix acaba imputant-se a una lleugeresa o desatenció per part de l'empresa dels seus deures de vigilància pel que fa al compliment de les normes de seguretat".

Aquesta sentència va ser presentada recentment en una jornada tècnica pel magistrat Manuel Díaz de Rábago, president de la Sala social del Superior basc, com un "avís a navegants" i exemple que la lluita contra la sinistralitat laboral afecta a tots els actors. I també com un símptoma del caràcter dinàmic de la prevenció laboral, a pesar que la Llei de Riscos Laborals va ser aprovada fa 12 anys, en 1995.

L'acomiadament va ser notificat al treballador el 22 de setembre del passat any, després de rebre dos "amonestacions" per escrit en les quals se li recriminava la seva inobservança de les mesures de seguretat establertes.

La primera va ser el 22 de juliol de 2006: "Vostè no fa ús de la roba de treball adequada, romanent descobert en la seva part superior. Vostè no fa ús del calçat de seguretat. Vostè no usa el casc de seguretat obligatori". L'empresa li va recordar en aquell escrit que, segons la legislació, està obligat a fer-ho i que en cas contrari adoptaria mesures disciplinàries.

La segona amonestació va ser el 2 d'agost següent. L'empresa, que per aquelles dates estava contractada en una obra de 184 habitatges, locals i garatges a Biscaia, li va comunicar que seguia incomplint les mesures. "L'empresa no tolerarà més incompliments", li va advertir. Finalment, un mes i mig després li va comunicar, també per burofax, la rescissió del contracte per fer "cas omís" dels requeriments i instruccions de l'empresa, "desobeint de nou i persistint en els seus incompliments". En la mateixa comunicació li fa saber que, "conforme a l'article 82.17 del Conveni Col·lectiu de la Construcció de Biscaia 2006-2008, la reincidència en falta greu dintre del mateix semestre és una falta molt greu sancionable amb l'acomiadament".

Inicialment, el Jutjat social número 4 de Bilbao va declarar improcedent l'acomiadament al considerar que l'empresa no s'havia ajustat al conveni quant a la reincidència en les prevencions.

El Superior ha revocat aquesta sentència i argumenta que les dues notificacions són suficients, encara que no duguessin aparellada sanció alguna intermèdia.


Font: Diari El País