Aquest document estableix les línies mestres de la seva política en matèria de prevenció de riscos laborals pels propers quatre anys, que s’ha elaborat mitjançant un procés de diàleg amb els agents socials i econòmics representats al Consell de Relacions Laborals de Catalunya (els sindicats CCOO i UGT, i les patronals Foment del Treball i Pimec).

Aquest és el segon Pla que impulsa el Govern en aquest àmbit, després de l’anterior Pla de Prevenció de Riscos Laborals 2005-2008, que es va fer pels anteriors quatre anys i que ha contribuït a una reducció del 15% en l’accidentalitat laboral a Catalunya, i del 36% en els casos de víctimes mortals.

Aquest nou Pla, que constitueix la mesura 92 de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, s’ha elaborat a partir dels criteris marcats per les estratègies europea i espanyola en aquests àmbits i de l’experiència del primer Pla.

L’Estratègia compta amb sis objectius estratègics i quatre objectius transversals (com per exemple, la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les mesures), que cristal•litzen en 118 mesures concretes i impliquen al conjunt del Govern. L’execució de totes les mesures es concretarà en dos plans d’acció bianuals per poder adaptar la seva aplicació a les circumstàncies canviants del mercat de treball, i comportarà una inversió de 92 milions d’euros en quatre anys.

Punts importants

La reducció de la sinistralitat laboral és un element clau per millorar les condicions de treball a Catalunya i per incrementar la competitivitat de les empreses. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que els accidents de treball i les malalties professionals no només tenen un efecte molt negatiu en la salut de les persones que els pateixen, sinó que suposen un important cost per als treballadors, per a les empreses i per al conjunt de la societat. Un estudi impulsat pel Departament de Treball ha estimat en 1.876 milions d’euros els costos totals dels accidents de treball registrats a Catalunya durant l’any 2007.

L'objectiu de la iniciativa és conèixer l'abast del problema del consum de substàncies psicotròpiques en sectors com la construcció, envoltats per una autèntica llegenda negra vinculada a l'abundant precarietat laboral, l'excessiva temporalitat i fins a, en ocasions, l'exclusió social.

Que s’ha d'actuar per aquesta via és ja objecte de consens entre el Departament de Treball sempre que hi hagi acord entre els agents socials, els empresaris de la construcció que duen anys insistint en els controls antidopatge i els sindicats, tradicionalment molt reticents a ells. Ara, aquests es mostren oberts a la mesura, però amb una condició addicional a la garantida confidencialitat de les dades i a la ja citada voluntarietat: que no sigui una política aïllada, sinó un ingredient més dintre d'un paquet de mesures que intentin afrontar el conjunt de reptes de la construcció, com una formació insuficient, l'excés de temporalitat i precarietat, la definició de tasques de delegats territorials que fiscalitzin que les mesures de prevenció o les dificultats d'integració dels treballadors immigrants, molt nombrosos en el sector, pel seu desconeixement de l'idioma.

Aquestes mesures es discuteixen a la taula contra la sinistralitat laboral en la construcció de Catalunya, que es va constituir a finals de 2007 per combatre la sinistralitat en aquesta activitat, segons confirmen fonts empresarials, sindicals i de la Generalitat, que volen segellar un pacte aquest juliol per aplicar-lo el més aviat possible.

"No podem fer demagògia amb un tema tan sensible, com ha vingut fent sovint la patronal", opina Narcís Riera, responsable de la Construcció d'UGT de Catalunya, convençut que "no es pot generalitzar" sobre l'excés d'alcohol entre els obrers de la construcció. Asseure's davant l'ordinador del treball amb unes copes de més pot generar sopor, malaptesa o dificultats de concentració. Però la falsa seguretat i la pèrdua de precisió poden tenir conseqüències molt més greus per a un treballador pujat a una bastida, sobretot, si l'empleat manca de formació suficient.

El problema fa anys que s'aborda des dels departaments de Treball i Salut, que al 2002 van signar el Conveni de Prevenció i Tractament de les Drogodependències en l'Àmbit Laboral. "La nostra idea és prevenir, conèixer la realitat. Sobretot, realitzarem campanyes de sensibilització continuada, però també volem estudiar la realitat i objectivar el problema. És en aquest marc en el qual es realitzaran proves pilot voluntàries i del tot confidencials", explica Jaume de Montserrat, sotsdirector general de Seguretat i Salut Laboral de Treball. No està encara definit com es faran els controls, per a no infringir drets constitucionals. "Mai es podrà conèixer la identitat de la persona", subratlla Narcís Riera.

"L'alcohol és un tema tabú. Almenys, ho ha estat fins a ara. Però hem avançat molt en les negociacions i els sindicats accepten que es facin proves pilot perquè es puguin realitzar comprovacions sobre consum de substàncies psicotròpiques", assenyala Rafael Romero, president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), molt crític amb la "focalització exclusiva en l'empresa de la responsabilitat de la lluita contra la sinistralitat laboral" que, al seu judici, es produeix a Catalunya. Així, afegeix, "l'empresa s'esmera més a poder documentar la prevenció de riscos que en aplicar-la. Això no afavoreix un canvi d'actitud del treballador".

Actitud? L'última enquesta sobre causes de sinistralitat laboral de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball va concloure al 2006 que el 47% de víctimes relacionava el seu contratemps amb un "excés de confiança".

"Els qui no vigilen ho fan més per no saber que per no voler. Quan un treballador té informació i formació, és el primer que vetlla per a la seva seguretat. Davant l'excés de confiança, cal intentar no baixar la guàrdia", afegeix Montserrat. "En aquest sector fa falta molta pedagogia. La conscienciació sobre els riscos és una mica nou, i temem que, amb la crisi, les empreses encara inverteixin menys en seguretat", confessa el sindicalista. De la disgregació i desprotecció del sector donen idea dades com aquesta: de 100.000 nous aturats de la construcció, només 7.000 corresponen a acomiadaments col•lectius en un grapat d'empreses. La resta passa per no renovacions de contractes i acomiadaments individuals, diuen els sindicats.

Les últimes dades de sinistralitat, de maig, confirmen un descens dels accidents del 21%, tant en aquest mes com entre gener i maig respecte del mateix període de 2008. La baixada, més accentuada en el cas dels accidents greus (-30% en la dada acumulada), no es va donar, no obstant això, en els mortals: aquest maig es van produir el doble que al maig de 2008, i només hi va haver un 5,2% menys en els primers cinc mesos respecte al mateix període de 2008.


Font: El País

Davant l’arribada d’una onada de calor prevista per als propers dies a Catalunya el Departament de Treball recomana a les empreses i a les persones treballadores que fan la seva feina en ambients calorosos les següents mesures a adoptar per evitar riscos:

PER PART DE LES EMPRESES:

Quan hagi estat impossible l’adequació de l’ambient tèrmic a unes condicions de confort, l’empresari/a haurà d’adoptar les mesures de protecció adients dels treballadors iI treballadores al seu càrrec, com a:

Mesures d’organització del treball:

• Informar del riscos als treballadors i treballadores per tal que coneguin les mesures a prendre.

• Distribuir el volum de treball i establir períodes de treball-descans. En èpoques de forta calor, es poden adaptar els horaris de treball per a aprofitar les hores menys caloroses de la jornada.

• Establir programes d’aclimatació dels treballadors i treballadores a ambients calorosos.

• Els éssers humans són, en gran part, capaços d’adaptar-se a la calor. Un mínim de 7 dies d’exposició regular permet a l’individu habituar-se a la calor.

• Evitar el treball aïllat amb la finalitat de facilitar una supervisió mútua en cas d’aparició d’algun problema.

• Posar a disposició aigua potable prop dels llocs de treball.

Mesures de modificació de les condicions de treball:

• Proporcionar àrees de descans amb ambients més frescos, per facilitar la disminució dels guanys de calor produïts per l’activitat del treball i afavorir la pèrdua de calor.

• Recobrir les superfícies calentes amb material aïllant o revestiments reflectants que redueixin l’emissió de calor.

• Instal•lar pantalles entre el lloc de treball i el focus radiant amb la finalitat de reduir la radiació dels focus calents.

• Proporcionar roba especialitzada que protegeixi els treballadors/res de les condicions tèrmiques extremes.

• Ventilar l’àrea de treball per a facilitar el moviment de l’aire.

PER PART DELS TREBALLADORS/ES:

• Seguir les indicacions recollides en les mesures preventives proporcionades per l’empresari/a.

• Beure regularment aigua fresca (no freda). No cal esperar a tenir sensació de set. Un bon hàbit podria ser beure un got cada 20 minuts.

• Evitar prendre alcohol ja que augmenta la deshidratació, així com begudes estimulants, especialment les que continguin cafeïna.

• No desprendre’s de la roba ja que aquesta pot actuar com un apantallament protector.

• Seguir una dieta suau, procurant evitar els aliments greixosos.

Per a més informació podeu consultar la guia “el treball en ambients calorosos”.


Font de dades - Departament de Treball - Generalitat de Catalunya